12-13/7/14 - BI3000 .... de rebaixes

Feia molt temps, des de que ningú discutia que una roda de muntanya tenia que ser de 26, que parlavem d'anar a fer aquesta ruta. Va tenir un moment en que se li va fer molta difusió, però desprès sembla que ha quedat en l'oblit .... però no amb el nostre

Li vam posar data fa temps, per quadra agendes, però al final per diferents motius ens vam quedar el nozone, el teletubi i jo mateix, disposat a vencer el mite. 

Vam arribar a camprodon a hores tardanes, que la logística familiar és el que té, i després del pertinent patxaran per desgreixar vam tirar cap a les furgos a dormir. 

Dissabte 12: Dia 1

Aquest primer dia com que en el seu plantejament inicial és molt animal i fora del nostre abast vam decidir retallar una pujada amb una combinació de furgos. Total que ens plantem al coll d'ares i per calentar, una trialereta de 900 m costa avall. Al començament una curiosa xerradeta amb el propietari d'un dels prats, entretinguda tot i que al principi va semblar que encara ens portaria algun problema, però no. I després trialera MOLT maca: éstil pedals d'occitania, una mica molla i amb moltes falgueres, però sense massa dificultat més enllà d'alguna arrel. Uns 7 km's d'autentic gaudir de bon matí. La cosa promet. 

I evidentdement després de baixar va tocar pujar. I una bona estona. 15 km's de pujada portadora, però que es va fer llarga. Vam tornar a guanyar tot el que haviem baixat amb la trialera i un bon tros més, per coronar uns prats plens de vaques i tifes, des d'on baixar, primer per prats i pedregars, i després per un corriol bastant xulo, fins a espinavell. 

Aquí hi havia la segona escapatòria possible de la ruta, i tot i que el sentit comú deia que millor deixar-ho aquí, vam decidir tirar un altre cop amunt. 

Pujada matadora, no tant per lo dreta com per lo fet pols que ja estic, i em sembla que no són lúnic. Camino moltes estones, que tinc les cames ben toves i el culet tou. En una estona d'aquestes que ja no m'arribava sang al cap m'espero a que puguin els altres dos, que al nozone si que l'anava veient una mica més endarrera, però resulta que del teletubi fa una estona que no en sabem res. Ens esperem un ratet però això ja s'allarga massa, per lo que deixo la bici i baixo a peu uns 100 metres de desnivell i un km i escaig fins que el trobo. Total que desastre mecànic. Ha perdut un parell de tornillos del basculant i no els troba, per lo que la cosa pinta bastos. Al final decidim que ell recula fins al poble a peu i nosaltres continuem, i ja el venim a recollir amb la furgo. Torno a patejar amunt i quan arribo a la bici ja no m'arriba sang al cap ni gairebe a les cames. Estic molt fos, però em foto la darrera barreta que em queda i amunt. 

Anem pujant amb molta més pena que glòria, arrastrant la bici molts trams, si més no jo. Coronem la primera punta i baixem un tros per un corriolet que maleïm perquè ens fa perdre metres que ara ja van molt cars. Tornem a pujar en el darrer km que ens queda per coronar definitivament, més morts que vius i a un ritme que els caragols ens avancen. Al final arribem a dalt, amb cares totalment desencaixades, i a partir d'aquí tira cap avall, primer per uns prats que encara ens buiden una mica més, i després per pistes abandonades, on baixem a velocitats demencials, amb més ganes d'acabar que no pas de gaudir de la baixada. Perillosa combinació el nostre cansament, el camí trinxat i pedregós i la velocitat que baixem. Cada vegada que ens trobem alguna trampa les socarrades de frens són espectaculars, i alguna de les descontrolades també. Al final aconseguim baixar tota la pista i arribem als darrers 5 km's de carretera que ens queden, que es fan molt pesats. 

Camprodon, furgo, recollir teletubi i l'altra furgo i després d'una neteja amb poca força anem a fer una birreta, absolutament destrossats, si més no jo. 

Soparet de disseny en un restaurant molt mono i cap a dormir falta gent

El dia en números: 45 km's, 1670 m positius, 2350 negatius, 7:40 de bici, 5:40 en moviment .......... les pastilles de fre ben torrades no les comptem. 

Dia 2

Com que ens hem quedat sense bici del teletubi, el genoll del nozone tampoc estava fi i les ganes no abundaven, avui hem canviat pedalar per patejar, i hem fet una excursioneta tranquila d'un parell d'hores per la zona de vallter, i després cap a dinar a ripoll. I de postres cap a casa

En resum: Bi3000 podem dir que mig liquidada. El primer bucle del primer dia espectacular, la resta no tant. Molt dura per matats com nosaltres, però el decorat espectacular. Haurem de tornar algun dia per la zona per fer alguna cosa del segon dia. Mite liquidat.

Quan tingui temps les fotos

Res més a afegir, ho has relatat a la perfecció jejeje.

Cony de darrera pujada... moralment va ser criminal que després de la santa matada pujant hi hagués una pista de baixada

Diumenge rodó, un petit passeig en uns paisatges ben macos.

Personalment passaria de fer res del segon dia jaja. No treu que la zona es mereixi tornar, però altres coses...

monooo (tot i que el genoll em renega...)