07/06/2015 Rabaltueras

por nozone Dl Jun 08, 2015 8:20 pm

Feia dies que no ficava cap crònica... i és que el llistó ha pujat tant que la majoria de les rutes son mundanals jejejje

No em vaig poder estar i ahir vam tirar capa Castejon de Sos!!! A fer la 12 de puro pirineo, Rabaltueras, que va per la Sierra de Chía...

Busco quòrum i al final només som 2, el miro i jo... Evil or Very Mad

i res a les 7:15 passo a buscar al Miró i per majoria absoluta ens anem cap al 24h agronoms a fer un bocata per carregar les piles que avui si que en faran falta. Entre la mandra i tal arranquem a les 8:15 i fem via, ja fent tard, ja fem tota la pujada d'una tirada i arribem a Villanova del Ésera per sobre les 10, encara no esta tan malament. Ens equipem i a pedalar!.

Comencem molt bé per una pista planejadora, amb molta humitat, fresqueta (a 16º) fins que enllaçem a la primera pista, costeruda a collons però amb molta ombra, que ja s'agraeix. Treiem el fetge vilment... fins que el cos reacciona i ja anem fent. Agafem un caminet de fades que ens transortarà fins a la pista de Chia, que són com les autovies, aborrides i monotones però útils per avançar feina, anem fent kms a un ritme lent però constant fent les parades justes necessàries per contemplar el paisatge que estava espatarrant i també el cel que estava espectacular amb els diferents núvols "cotó fluix".

Pedala que pedalem arribem al cim, a 1900m després de gairebé 13km de pujada i unes 3h, ens tirem al prat a descansar i a contemplar la majestuosa vall que teníem sota els peus amb el seu barranc del Surri que baixava força aigua en varies cascades... estem emapanats fins que el sol ens pica de valent i decidim tirar avall.

I... vaja festival. Baixada apoteòsica!!! no es pot explicar, s'ha de fer, molt guapa i molt molt variada. Primer "surfejar" pel prat i els seus tobogans, després ja era corriol típicament alt-pirineaic amb els seus arbusos baixos rascant les cames i l'estret corriol encavalcat al terra per després endinsar-nos en un bosc de pi roig amb escalonets, arrels, chicanes entre arbres... guapo guapo fins que arribem al prat de Rabaltueras, una especide d'altiplà per a pastures, pedalem uns centenars de metres linials i aaavall de nou, terra semihumit, molta roca fixa, passos compromesos, sacacorchos, molta verdor, túnels de vegetació, algun que altre petit salt... 8 km de pur disfrute. albino

Arribem a Villanova i he estat d'un tris de besar el terra, per mi aquesta ruta ha entrat al meu top ten particular i va a la llista de repetibles.

Quant pugui penjo les 4 fotos que vaig fer amb el mòbil...