28-31/05/11 - Tracks dels volcans

Doncs això, que si no hi ha novetat divendres el Nozone i jo ens anem a fer la tracks dels volcans: http://www.tracksdelsvolcans.com

Ja tinc MMMOOOONNNNOOOOO

Uff ufff quin mono!!!

Morirem i ben morts però sarna con gusto no pica...

Dia 1: Torelló - Amer. 66 km's i 1243 segons el track

Dia 2: Amer - Castellfollit. 71 i .... només 2128 d'acumulat

Dia 3: Castellfollit - Santa Pau. 50 i 1474

Dia 4: Santa Pau Torelló. 66,5 i 1337 ....




I cap a casa, a posar les cames a estovar

http://salutirauxa.blogspot.com/2011/04/tracks-dels-volcans-etapa-1-torello.html

http://salutirauxa.blogspot.com/2011/04/tracks-dels-volcans-etapa-2.html

I una que ha trobat el teletubi
http://welikebike.blogspot.com/2011/05/tracks-dels-volcans-confirmacion-biker.html

No les tenim totes...

Bé, alea jacta est. En unes hores tirem cap a l'aventura

Ja som a les terres de ponent després de 4 dies intensos... i estem ben fossos jejeje però contents al cap i a la fi.

Ara a descansar i ja posarem crònica i foootosssssss

TINC MONOOOOOOOOO

No de bici sinó de croniquilla jejejej.

Tranquil, sense presses, que sinó m'hauré d'espavilar a posar fotos jejejej.

uuufffff, quanta pressió, jejejeje

Res, ho intentarem .... tot i que el decorat ha ajudat, jejejejeje

Feia dies que tenia ganes de tornar a sentir el cuquet de l'aventura, de tenir uns dies on la barreja de pedals, pols-fang, suor i cerveses, elements bàsics per una desconnexió cerebral que necessitava tant com hisenda la recaptació d'impostos ...

Simplificant, que tenia un mono de bici de collons

Au, doncs a pedalar. La ruta elegida va ser la tracks dels volcans, de la mateixa gent que la tracks del diable, que tant bon gust em va deixar. La sortida també era a Torelló però aquesta vegada enlloc de passejar-nos per osona ens enviaven cap a la garrotxa. Feia molt bona pinta.

Reserva feta i a esperar que passin els dies fins a divendres a la tarda, que agafem la fregoneta i eix amunt. Un cop a Torelló recollir els mapa a cal jordi, fer-la petar comentant els ets i uts de la ruta, i cap a sopar, tot repetint el restaur4ant de l'any passat, que em va deixar molt bon gust de boca. Un altre empinyonat al cos, una mica de carn i algun que altre rajet de vi, i agafar les furgos per dormir a Amer. Coses de la logística bicicleteril.

Next coming

dia 1 - Despertar a Amer - planeta terra

Un cop desperts aparquem la furgo del teletubbi, que avui ens acompanyarà, i carreguem trastes a la meva per anar a torrelló a començar l'aventura. Amb una paradeta pel cafè, es clar.

Aparquen la furgo, agafem els trastes i a pedalar. Deixem torello per pistes puja baixa força entretinguda, i algun corriol amb bones vistes, que ens va portar a fins a santa maria de corcó, des d'on uns pista de lloses costa amunt ens va començar a expremer les cames, fins arribar a cantonigrós. Aquí començava un tram que recordava espectacular de l'any passat, i que al principi coincidia però que deseguida va anar per una altra banda, on fins i tot vam baixar un tram per carretera, per empalmar després amb el corriols que ens tenia que deixar a Rupit. M'havia quedat una mica moix de no tornar a passar pel tram de tavertet, que el recordava espectacular, però suposo que la necessitat d'apropar-nos a la zona dels volcans relativament ràpid primava.

A Rupit vam sellar i vam agafar uns bocates que ens voliem menjar en un racó de la ruta.

A la sortida de rupit vam gaudir de la espectacularitat del paissatge, i tot i que el track no ens hi portava vam anar a veure el salt de sallent d'aprop, que bé que s'ho val. Vam aprofitar per fer el mos allí, tot gaudint el moment.

Després d'aquest moment nirvana, vam recuperar el track que ens va portar a donar un volt per la zona de l'agullola, però la pista no tenia massa gràcia. Per acabar-ho d'adobar en una de les baixades em vaig quedar sense fre de davant, al saltar-me una pastilla de fre. Res, una estona de mecànica d'emergència (arreglar una pinça de fre amb cinta aillant queda ben classificada en la meva llista de nyapes espectaculars ;-)

La pista va deixar de tendir a la baixa per comença a pujar, i a més per una pista trencada i pedregosa dura i que no feia més que buidar-te el cos.

Quan ja començava a estar-ne fins als dallonses de les pedres vam sortir a una pista que continuava pujant, però ja més ciclable i amb bones vistes. Si més no ens va apujar la moral una mica.

Un cop al coll vam tirar avall per una trialera pedregosa i difícil, que vaig disfrutar, però que era una mica bèstia. Quan es va acabar vam pillar el carrilet, que ens va permetre un moment bucòlic fins arribar a amer.

Un cop aquí va tocar sessió de mecànica, mangar-li bàsicament el fre i la roda al teletubbi, ja que els meus tot i la nyapa no m'acababen d'inspirar confiança. Després estiraments, birretes, despedida al teletubbi que ens abandonava, dutxa, soparet mentres veiem el barça guanyar la champions ..... nonon nonon nonon ......

Dia 2 - Amer - planeta pujades que rebenten

Em desperto i torno a sentir aquella sensació de cames toves, jejejeje

Res, esmorçaret i a pedalar. I la ruta, per calentar, ens casca una pujadeta de rampes al 18% durant uns quilometrets. uuffff, el dia promet.

Després una baixada per pista, una altra pujadeta de collons. Hi estan agafant afició. Si més no després vam trobar una trialera de les que fan sortir el somriure tonto. Una estona després i unes pastilles una mica més socarrades, vam arribar a Mieres, on vam fer un break per fer un bocata com deu mana, en un bar encantador.

A l'hora de sortir ens costava aixecar el cul de la cadira. Feia una calor que picava massa pel nostre gust. Com que no teniem més remei vam començar a tirar, però amb poc esme. I per acabar-ho d'adobar la pista va començar a pujar sense coneixement, sense una gota d'aire i un sol de justícia. La cosa començava a fer mala pinta. I el nostre humor anava de mal en pitjor. Una coberta rajada ens va entretenir una estona i ens va permetre relaxar-nos. També vam decidir, molt democraticament , amb una votació a ma alçada, que aniriem escurçant la ruta per on poguessim, perquè això ja cansava.

A l'alçada de Besalú vam abandonar el track i vam tirar per un gr trialero potent fins a Besalú. Un cop allí unes fotos, una birra amb sabor a glòria i tirem per la carretera directament cap a castellfollit, que de pistes costerudes per avui anem servits.

Ens costa una bona estona la quilometrada, i més amb aquesta calor. Pero al final arribem a l'hostal de Castellfollit, on després d'una dutxa les coses les vam veure d'un altre color. I un sopar molt arregladet encara ens va acabar de fer oblidar una mica el regustet que ens estava deixant la ruta.

Continuarà

Dia 3 - Castellfollit - Planeta cames toves del tot

Despertem a Castellfollit, esmorçaret i a pedalar. Pujem el primer volcà del dia, costerut a collons, però amb uns paissatges espatarrants. Definitivament el recorregut està canviant de color.

Voregem olot per corriolets, i després d'un esmorçar com deu mana a les presses, anem tirant cap a la Fageda. Els paissatges comencen a fer-nos embadalir, i anem ciclant mentres ens perdem en la bellesa de l'entorn. Visitem els cruscat i a partir d'aquí comença la pujada llarga del dia, per corriols i pistetes que ens van buidant. Parem a fer un mos i anem pedalant, que en aquesta zona si més no es deixa amb una certa continuitat.

Tinc la sensació d'haver fet un salt, d'estar en un viatge totalment diferent al que feia fins ara, i em relaxa. De tota manera el relax i nirvana s'acaba quan comença una pujada de collons que ens té que portar a una ermita on arribem, una mica fregit, toco la campana, i quan m' estava esplaiant en el moment el nozone em va clavar una gavinetada de les fondes, quan em va ensenyar el track al gps que ens mostrava que encara quedava una pujada de les que feien porr. aauuuu, quin mal.

Abandonem l'ermita per una trialera que no estava malament, però que ja li tiro sense pena ni glòria, més capficat en la pujada que ens queda que no en una altra cosa.

I la pujada arriva. Dura i insensible al nostre patiment. Ens hi arroseguem sense cap dignitat ni intent de tenir-la, però al final s'acaba. Com a premi a partir d'aquí ens trobem un corriol trialera maco i llarg, que ens anima. després pista torra frens i al final una línia plana al perfil, que evidentment és un puja i baixa que escola la resta de les nostres forces. I el cel cada cop més negre, ens avisa que com no espavilem acabarem xops

I li va del canto d'un duro. Just entrar a santa pau cauen les primeres gotes, que deseguida es converteixen en un bon ruixat. Per la resta la rutina de cada dia. Dutxa, birres amb patates, passejada per la vella santa pau, converses i un bon sopar abans d'anar a dormir. Una única diferencia dels dies anteriors: Avui ha estat un dia acollonant, amb una ruta que ens ha rostat fins al moll dels ossos però que a canvi també ens ha tret el millor dels somriures. Bon rotllo.

Dia 4 - Santa Pau - Planeta humitat

Com que el dia es presentava llarg, decidim començar aviat, per tenir temps.

Durant gran part de la nit ha plogut, i el dia es presenta incert, per lo que tenim que anar per feina.

Preparar trastes, que a aquestes alçades ja és gairebé mecànic, esmorçar i a pedalar. Al primer volcà del dia que pugem, el bocanegra, la cosa no pinta bé, amb una pujada pedregosa i costeruda que no mola, però la cosa de seguida canvia d color. I de quina manera!! Entrem a la Fageda d'en Jordà, que amb la humitat i la llum del matí està autenticament especial, i que anem recorrent per corriolets perduts embadocats com si el temps s'hagués aturat.

Un cop acabat aquest bucòlic tram tirem cap a les presses, on fem un altre esmorçar i anem veient com la negror cada cop la tenim més a sobre, i decidim espavilar, que tenim feina.

Uns ràpids km's planets ens deixen al peu del K2, 600 metres a guanyar en uns 4 km's per saltar de vall. Només pensar-hi les cames ja es queixen, però tampoc tenim alternativa. Amunt.

Estem al camí ral de vic a olot, i és espectacular, amb l'empedrat i la molsa on sembla que només hi faltin els nans i la blancaneus. Gaudim molt de l'entorn els les moltes parades que anem fent per recollir les visceres que anem treien per la boca per l'esforç però val molt la pena.

Un cop adalt ens comença a ploure, però ja tenim la sensació d'estar casi acabant, i això que ens queden encara 35 km's!!!!

Fem un mos en un magatzem, en posem roba seca i li tirem direcció torelló, per un tram espectacular, tant a nivell de paissatges com de corriols divertits. Plou, però ja fins i tot això li dona encant al dia.

Passem diversos trams épics, com un corriol-riu, saltant aigua per tot arreu, trams de corriol perduts entre l'herbassar, corriolets entre el bosc o entre marges, i un somriure d'orella es dibuixa a les nostres cares, decorat amb fang i suor.

Les bicis pateixen el que no està escrit, i els nostres cossos també, però l'esperit està en un núvol, del que no vol baixar.

Passen les ... hores potser .... i ens anem acostant al final, que fins l'últim moment ens fa gaudir, tot i algun "amago pájara" de la canya que ja portem.

Arribant casi a Torelló tenim que travessar el riu diverses vegades, i en una d'elles el verdet fa que em compri una parcela al mig del riu, però amb lo xop que vaig ja ni me n'entero. Només ric.

Al final arribem a la furgo, xops, fossos, buits, amb les bicis grinyolant per tot arreu i xampinyons creixent-nos als peus .... però contents, amb un riure estúpid a la boca a la vista de la resta de mortals, només amb significat per nosaltres. Pau a l'esperit, moment de glòria efimer, inabastable i diminut, etern i efimer, però ara ja nostre.

Anem a fer-la petar una estona amb el jordi de l'organització, recollim trastres i regals i cap a la furgo, que ens queda la tornada. Fem la darrera birra a la benzinera de vic i la resta del viatge s'escola com l'aigua del llimpia, gairebé sense adonar-nos.

En resum, els dos primer dies una mica fluixos, els dos següents espectacular, i dura a collons. Una altra al sac

Tinc mono ...... On anem a la següent ;-)

Anem ara per les fotos:

Primer dia

Gent amb mala baba


Evolució tecnològica i l'equip triunfador




Paissatges





















Nyapa made in me ;-)



Que just et va anar, teletubbi, jejje















I una que em va fer molta gràcia. M'han robat una de les meves frases, jejeejj

Segon dia

Paissatges i cartells curiosos











Estaven prohibides les bicis de passeig, jeejej







I la "carícia" a la coberta del nozone i el curiós accés al parquing de les bicis

Dia 3: De volcans i pujades

Momento funda















La punyetera ermita de la campana ....





Santa pau

Dia 4: De fagedes i corriols



















Camí ral i corriols épics





















I a per la següent!!!!

UFFF UFFF, QUIN MONO FA VENIR!!! Serem massoques??? jejeje

Excel·lent crònica... les fotos les he mirat d'amagadotis, ja les miraré millor en un altre moment jejeje.

Les meves estan a "revelar", per això costen tant jejeje. Ja miraré de fer un resum i les penjaré també. I cap al blog!

A per la següent!!! (bi3000?)

FOOOTOOOSSSSSSSSSSSS

DIA 1: TORELLÓ - AMER
















DIA 2: AMER - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA









DIA 3: CASTELLFOLLIT - SANTA PAU











DIA 4: SANTA PAU - TORELLÓ

Collons, veig que m'ha redimensionat les fotos d'una manera molt rara... sobretot les panoràmiques demà les reviso

Doncs si que han quedat una mica rares, jejejeje. Tot i així n'hi ha alguna d'espectacular, jejejej

Bueno per fi he pogut arreglar lo de les fotos jejeje i ja es veuen normals!

També ho he passat al blog per la eternitat jejejej
http://ilergetes-mtb.blogspot.com/2011/05/tracks-dels-volcans-torello-amer.html

molt xules les fotos me recorden al alguna cosa........

funy escrigué:molt xules les fotos me recorden al alguna cosa........

També et poden recordar que tens un bici, a veure quan la treus a passejar, jejeejeje