20-09-14 Carderoletes per Vallnord

Després d'algún intent fallit per la climatologia aconsseguim pujar a Vallnord a fer alguna baixadeta (el demolist ja l'havia tastat aquesta temporada) i al final quedem el demolist i jo mateix on sempre a les 8:00 que si un no ve, que si l'altre a última hora tampoc, que si uns altres després d'intentar-los convencer no en volen saber res.... però com a sorpresa d'última hora s'apunta el Sr. X i el seu tractoret.

Arribem a Vall Nord i cap a les 11:00 ja comencem a fer el calentament per la ruta 66, jo que no conec Vallnord em sona a un booon calentament, tant bo que en un moment que vaig parar per no veure-ho del tot clar, vaig abraçar a un tio que venia pel darrera, va tenir que clavar els frens i tot sortint pel davant ens vam demostrar el nostre amor a primera vista en un bikepark  , no se'n va poder estar i ja esperaven a baix tant el demolist com el sr. X saben que havia lligat a la primera baixada. La resta del matí va continuar en tota normalitat baixant per les diferents pistes la carbonera (una mica diferent a la de Prades), la Tabo... El demolist obrin camí el Sr X al darrera perseguint i jo mateix una mica més endarrera anar fent amb bona lletra 

Un cop tornem a dalt de tot ens va pegar per anar a tastar la Enduro...... només feiem que patinar amb les rodes de darrera en una una pendent amb un pedregal tot suelto força important (en cap moment es veia el terra), després de parar i comentar la duresa d'aquesta pista el demolist ens fa adonar que hem sortit de pista, gràcies a uns boletaires (teletubi, el que et vas perdre!!!!! haguessis tingut que venir amb les alforges per anar plegant els bolets!!!!!) ens indiquen el sender que hem d'agafar per arribar a la Masella, ens hi posem..... i si el sender tot i ser fora pistes tenia el seu punt, i quin punt!!!! entre arrels i pedres allò era com diria el Jesulín, en dos palabras IM PRESIONANTE, la baixada ens va deixar baldats, tant es així que a la sortida vaig ser jo el que va volar però en aquest cas ningú em va abraçar (amor incomprés). Finalment arribem a la Masella i tornem cap a dalt, entrepà i a tornar-hi.

Després de dinar la cosa es veia diferent i ja es notava que durant tot el dia hi havia anat passant gent, les pistes estaven més planes!! i tant era aixì que en algún moment feiem algun saltironet, el Sr. X ho va definir a la perfecció "Semblem carderoletes quan aprenen a volar!!!"

En les últimes baixades ja encarem el Wood Park, mmmmmmm molt bon regust però.... sempre vigilant les sorpreses d'última hora no fos cas que les fustetes s'acabessin en algun salt!! El Sr. X se'l veia amb ganes però es va contenir, el demolist te prohibit volar i jo em quedo amb carderoleta. 

Impressió final amb les pistes cuidadetes, uns peraltes amb que la cara de felicitat que se't queda no té res d'envejar a la intro dels de Verano Azul, bon curs de conducció sobre arrels i pedra suelta i sobretot disfrutar a tope

Pocs incidents mecànics, una punxada del demolist, pocs incidents físics un cop a la cama per part meva i una rialla d'orella a orella amb un dia moooolt ben aprofitat i ben suat per les giants, suposo que a la ghost allò li va fer pesigolletes.

MOOOONOOOOOOOO!!!!

Res més a afegir. Un bon dia amb bons riures.

Això si, les baixades son fins la massana, que si fossin fins la massella se'ns hagués fet de nit, jejejeej

MMMOOOOONNNNNOOOOOOOO

GASSS! Veig que vau disfrutar d'allò més.