24/9/11 - Open Raid a Sort

Au, que ens n'anem de raid

Després d'una setmana de les xungues, amb merders i nervis per donar i vendres, el divendres carrego en un tres i no res el trastes i amunt, que demà tenim raid. No en tenia moltes ganes, però m'havia de tocar l'aire.

Anava pujant tranquilament amb la fregoneta, tot escoltant la música quan me n'adono que m'he deixat el portamapes .... Definitivament no s'ariba a tot. Res, parada en un super a tremp i compro unes boses de les de posar menjar al congelador i una mica de cinta aillant i alguna cosa farem. Uns km's més i ja sóc a sort. Trobo el lloc on comencarà el raid i me'n vaig a donar-me un petit homenatge a l'hotel pessets: Un bloc de foie amb figues, amb una copa de raimat clamor, i després un patxaran a la fresca mirant el cel. De moment el raid pinta bé ;-)

Al dia següent ja ens posem més per feina. Aixecar-nos, amb un dia gris i començar a preparar les coses. Primer tinc un run&Bike de 4 km's, que suposo que com que vaig sol faré en bici, però que a l'hora de la veritat em diuen que no, que als d'elit sol ens agafen les bicis i ens les deixen a mig recorregut. Uf, quines poques ganes de començar corrent.

Res, briefing i sortida. Tothom corrent, i jo també ..... fins que ja estem a mig km's de la sortida, que tampoc es qüestió de cremar-ho tot. Bones vistes i anar fent. Arribo a la bici l'últim, que extrany, i a pedalar. Bon rotllo de moment. De seguida em trobo un corriol puja baixa amb una certa gràcia, i després la navegació em porta per un camp amb uns 10 cm d'aigua entollada. Sort que el fons era dur, sino no surto d'allí en hores. Pico les balisses i cap a meta a canviar el mapa.

El segon sector era de btt, i pel que veig al mapa consisteix en una "pujadeta" de 17 km's per carretera bàsicament, per guanyar uns 800 metres. Res, som-hi, tot i que em fa una mandra bestial. Mica en mica vaig pujant, mentres m'embadoco amb el paissatge i amb algun animal que vaig veient. Un esquirolet em va deixar una bona estona entretingut. Al cap d'una bona estona arribo al lloc on tinc que fer el canvi al sector de trekking, però com que la cosa cada cop està més negra, i de fet comença a ploure, decideixo saltar-me'l i tirar cap al següent sector de bici, en el que ens han dit que hi ha una trialera potent. Per cert que aquí ja no anava últim, jejeeje

Total que només començar la bici comença a ploure amb ganes, però el recorregut és una autentica preciositat. No extremadament difícil, però amb aquell puntet just de dificultat per gaudir, i tot això per entremig d'un bosc de fades. Les pedres patinen el que no està escrit i millor no tocar-les, però tot i així la baixada és bastant fluïda. Porto tota l'estona un somriure a la boca de banda a banda.

Un cop s'acaba la trialera em queda un parell de km's per camins fins a tornar a la sortida. Un cop allí em queda el rafting, i el treking de retorn d'uns 4 km's. I a més m'haig d'esperar 45 minuts amb el crono parat per poder fer el rafting. Com que plou amb ganes i el tram de rafting tampoc es que li vegi massa gràcia decideixo parar aquí, que ara tinc un bon rotllo acollonant i no es qüestió de trencar-lo, jejeje La cara d'algun de l'organització quan veuen que jo vaig a la meva bola i que el tema de la competi no em preocupa massa no té desperdici, jejeejej.

Res, em canvio per roba seca i avall. Vaig tirant fins que a cellers ja em pot la gana i paro a fer un mos ràpid, i després més gas fins a casa.

Au, a per la següent aventura.

Les fotiquis

EL portamapes de disseny



Jo amb cara de competidor serio per disimular ;-)



Lloc xulo i el camp que acabava de travessar en bici



Vistes





Mal poble per montar un "carreful"



Imatges al super corriol de baixada. El somriure em sortia sol

Ja veig que t'ho vas passar de metro, cabrooonnnn!