25/08/13 Per Riudabella

Primer de tot pensava que no feia falta escriure la crònica d'aquesta sortida però.... el mono és TANT, TANT gran que escriure-ho és més una qüestió terapèutica que una altra cosa. 

Previs missatges al grup de whatsapp al final decidim quedar el nozone i jo mateix per fer alguna coseta, deixo caure lo d'anar a bikepark però el nozone tenia que estar a dinar a casa així que proposa anar a Riudabella. El Nozone l'havia fet feia poc amb el demolist i jo també amb el demolist però feia uns 3 anys i amb la rígida, podria valorar el canvi

Quedem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora.... les 8:30    a casa dell nozone, parem a fer el cafè de rigor i tirem fins a Riudabella, descarreguem les bicis i comencem a fer una mica el tonto (pujar els km de rigor per carretera) mentre ens van avançant els de les bicis de carretera, i nosaltres al nostre ritme, arribem a dalt de tot i comencem amb la primera trialera i les famoses pedres shimaneres jejej. Per sort no van fer honor al seu nom i vam arribar bé a baix, anar seguint al nozone i anar recordant el track (cap dels dos portava gps, només teniem el tlf), arribem a la pista força bé i havent tantejat el terreny fins a Prades, ostia allò semblava les Rambles, vam tenir que buscar una taula per fer un cafè, estaven totes plenes i amb molts nens de colònies, després de creuar unes paraules amb alguns d'ells:

- Venis en moto?
-No, en bici
-Como llevais tantas protecciones?
-Son para las piedras shimaneras
-Que guay!!!

Tornem a remuntar una mica fins arribar a la segona trialera, amb algun que altre dubte si seguiem el cami que haviem de seguir. Allí baixem poc de la bici però baixem en algun tram, encara falta nivell, en aquesta trialera arribem en un punt on els porcs senglars hi han passat la nit, la terra forca suelta i les pedres sueltes, com que tenia curiositat no m'hi vaig saber estar i vaig comprobar com de suelta estava la terra i com havien dormit els porcs senglars per alli, tot estrenant les colzeres (apunt mental -- cul enrera!) continuem endavant no sense abans rebre els avisos del nozone en la part de les escaletes per tal de no emular el superman. b
Finalment vam arribar a la furgo amb la sensacio dhaverse fet curt i amb ganes de mes, com sempre. 

Molt bon dia, molt bona temperatura i una ruta molt maca!!!

Ja tardem!!!! jejeje

I... la foto

La veritat és que aquesta ruta, per lo curta que és, cundeix bastant!!! Sobretot pel caferet a mitja ruta jejejejejej

He de ressaltar l'augment espectacular de nivell tècnic del wland!

MONOOO!!!