05/12/2014 Aigüeta de Barbaruéns.

Portàvem tota la setmana amb unes ganes i un mono increïbles de fer una pirineica abans de l'arribada definitiva de la neu... així que decidim fer la 10 del Puro Pirineo de Castejón de Sos: l'Aigüeta de Barbaruéns.

Dijous veig un post al face de puropirineo dient que a les altures de la ermita havia nevat... ai ai que encara tocarem neu deia jo

Res, un cop fet quòrum amb el demolits i el senyor X quedem a les 8 a l'imagine com marca la tradició, caferet+pasta i cap a Barbaruéns que falta gent.

Arribem i diem que millor començar al punt més baix de la ruta per evitar acabar la ruta en pujada per carretera... doncs ens passem una miqueta i aparquem la frego tuneá gairebé 200m de desnivell més avall jejejej Bueno ens auto-convencem que era lo millor al estar la carretera gelada
Pedalem amunt... fins a barbaruéns per carretera... després pista que pica MOLT i que ens fa treure les tripes... bueno anem fent i quan arribem a la cota dels 1300 ens emocionem amb unes plaques de neu, sense saber el que ens venia després

Seguim pedalant... cada vegada tenim més neu... i més tova... disfrutem (i patim) d'allò més fins que arriba un moment que excepte els llocs on el sol pica, directament pedalem per la neu jeje. No sé si va ser una benedicció o no pq a sota s'amagava un autèntic pedregal jejejej.

Tot esquivant tolls gelats i amb algun incident de part del senyor X que decideix comprovar si estava gelada l'aigua amb el peu... flipem contínuament amb el paisatge nevat, lo guapo que era tot i també del fred que feia jejej, finalment arribemarribem a la ermita i coses de la vida, al costat mateix hi havia un refugi que ens ve de perles i ens hi refugiem, mai millor dit.

Ens vestim de romans i comencem la trialera de l'aigüeta, que resulta ser molt guapa i amb trams amb neu jejejej i res un cop al fons del barranc de l'aigüeta comença el tram de pedalar que ens buida de valent i no parem de repetir-nos que acabarem ben morts jaja... res que finalment empalmem amb la darrera baixada trialera que la fem cagant hòsties i amb les bicis fent tota la feina que nosaltres anàvem pel dret i confian-hi tota la feina a les suspensions ejejejejje.

Arribem satisfets a la pista que ens portarà suaument de retorn a la carretera del principi i d'aqui a la furgo amb un somriure tonto i amb les cames mig calambrades ja eehhh.

Una ruta de les èpiques i inoblidables...!!!

Les fotos, quan tingui un moment.

Un gran dia. Res més a afegir

Be, només una cosa: MMMOOONNNNOOOOOOO