22/05/2014 Ibon de Plan

Aquest diumenge haviem planejat una sortida des de feia dies, amb la sensació de potser si que aquesta vegada seriem colleta.


Tot i així el dissabte a la nit, entre bodes i diarrees (no tot junt eehh) hi va haver moments en que vaig tenir la sensació de que potser hi acabaria anat sol cap al territori de la fada. De tota manera el diumenge al matí a les set hi va apareixer el senyor x i l'wland, amb una cara que demostrava més voluntat que cos, jejeej


Agafem la blanqueta del senyor x i amunt. A les 8:30 ja estavem esmorçamt al sanchez amb un altre colega amb que jo ja havia quedat directament allí.


Un cop encafeinats cap a saravillo, ferralla i amunt. El meu colega lo de dormir a Ainsa li ha sentat bé (el fet que està fort com un toro segur que no hi té res a veure jejejej) i comença com si ningú li hagués dit que alló feia pujada. Mentres els mortals anem fent, intentant mantenir la dignitat en números positius. Molts cotxes pujant, coses de ser pont, alguna bici que ens arrenca les pegatines i anar fent, que la pujada és lllaaaarrrrgggggaaaaaa.


Parada a la bassa-jacuzzi a refrescar, que el sol apreta lo seu i anar fent. Pujem a un ritme bo per ser nosaltres, i a mi el darrer km se m'atravessa força. Em noto les cames tocades, i faig vàries parades, però al final arribem. El meu colega ja fa estona que és adalt, i encara que no ens ho diu crec que ha tingut temps de cuinar una paella i menjar-se-la jejeje


Em foto un gel que em sap a glória, i cap a l'ibon. Suposo que el fet de que ara ja fem corriol em carrega les piles, i li tiro amb ganes. Pedalant tots els trams que es pot fer, i gaudint força. Estoneta embadalits a l'ibon i tornem cap al refugi de lavasar.


A partir d'aquí esra una mica incògnita, ja que les informacions que teniem sobre l'estat de la trialera eren contradictòries. Li tirem i ja es veurà.


I tant que s'ha vist, jeejeeje. Esta molt bé, però s'ho fa suar. Molts trams tècnics, molta pedra i troncs, trams variats i a gaudir de valent!! Tinc el dia inspirat i em surten coses que fins i tot jo em miro amb cara de sorpresa. El senyor x el tinc gairebé enganxat al clatell tota l'estona amb el seu tractoret, i baixem a molt ritme, mentre la meva trance es retorça sota els meus peus i es deu recordar de tota la meva família perquè avui es guanya el sou a base de bé. Darrera l'wland va baixant cada cop mes lleugeret i el meu colega que ens ha arrasat pujant aquí el fem cansar una mica i també ens va perseguint, jejeje


Després de molts pedres, riures, aiaiais, derrapades i, sobretot, somriure, arribem sans i estalvis a saravillo, on ja només ens quedarà anar a per la dosi de colesterol, cosa que evidentment no perdonem, i cap a la plana un altre cop


En resum, gran ruta però dura per al nostre estat actual de forma, jeejje. El mite de l'ibon torna, i amb força!!!!!

MOLA !!!

Cabrons!!!

Els troncs feien nosa? És a dir, obligaven a baixar de la bici?

nozone escrigué:Els troncs feien nosa? És a dir, obligaven a baixar de la bici?

No, estan tallat. Només en un punt han deixat un tronc a una traçada bona i obliga a anar per una de més xunga.

Era més problema que estava molt esgarrapat de l'aigua, amb molta pedra, i que com que no hi han passat moltes bicis una mica brut

Algunes fotiquis, encara que per això no tenia el dia gaire inspirat ....

Aquesta sempre m'encanta:












I una papallona al meu casc. No hi va haver manera de fer-la amb les ales obertes jejeje

Dentetesss!!!

Una mica tard la resposta, però encara porto a sobre el subidon d'aquesta sortida. Tot i haver dormit molt, molt poc les ganes i el mono eren tant grans que vaig saltar del llit quan va sonar el despertador. La pujada deunidó però amb la calma es va anar fent, un cop a dalt.... impresionant, la vista et fa oblidar tot el que has pujat i el que has suat, i la baixada ehem, deixe-m'ho en que és de les de més nivell que he fet. En el meu cas, i suposo que per falta de tècnica (poc a poc) i sobretot, sobretot pel cansament acumulat del cap de setmana i de la pujada em va costar una mica soltar-me però quan ho vaig fer..... la rialla es va quedar gravada fins arribar a Lleida.

Una ruta per emmarcar i exigent tant de cames com de braços com per les bicis (que pateixin una mica elles també!!!!) 

A per la propera!!!!!!!